Ja tinc Mac, Macbook. Alumini. I ahir, després d’utilitzar-lo tot el dia, el dit, el dit que poso al trackpad (ooooh…ooooh algo així) el noto estrany, unes lleus punxades, no se què ho fa, espero no sigui alèrgia. T’imagines ? Ja te raó la meva mare, I’m Dña. Flor.
A la biblio he agafat el llibre de la correspondència de Cezanne. Hi donarem un cop d’ull. Avui a Projectes d’Art, l’Antoni Llena ens ha recomenat: el de Paul Valery, el seu (Per l’ull de l’art), i un altre que ara mateix…a sí! Un de l’Octavio Paz, el discurs al acceptar el Nobel; diu que aquest, és un discurs que un s’hauria d’aprendre de memoria. Ell anava treient aquests llibres de la seva motxil·la, com si fossin conills.
(Ric, tinc la sensació que estic fent una redacció escolar de dilluns després d’un cap de setmana llarg o qualsevol tipus de vacances, tot barrejat, esquemàtic, a raig. Seguim.)
L’altre dia volia beure, si senyor. Sumar copes amb amics, tots emocionats, flipats llegint poemes d’altris i propis saturats de nit amb ulls vidriosos (el fum no cal), barallant-nos per posar-nos drets i recitar. Com era d’esperar la meva proposta fou rebuda amb una estupefacció i pitorreo tan curt com intens.
Els meus amics no són bohemis. Ai pena penita pena.
0 Comentarios
Dejar una respuesta
Usted debe estar conectado para publicar un comentario.