El Cafè_Goldoni_Joan Ollé_Teatre Romea________________________

Acabo d’entrar per la porta. És dissabte i vinc de veure la pitjor obra de teatre que recordo des de… sí, des de sempre. Les tres primeres frases, els personatges i la interpretació ja feien una terrible olor a desastre, ah, m’equivoco, el primer que ha fet saltar l’alarma d’evacuació inmediata era la majestuosa escenografia conceptual: Com dius que es diu l’obra? El cafè? Doncs una cafetera de bar gegant, serà collonut!
Però us asseguro que jo ho he intentat, he fet l’esforç, ho juro, ho he intentat. Però quan ja ens acostàvem a la hora de lenta, buida, i monòtona representació l’aburriment començava a deixar pas a la impotència. Estàvem atrapats. Els nostres dos seients no donaven al passadís, calia molestar gent per marxar, i tampoc volíem menystenir els actors. Però veient la que ens ha caigut a sobre, la mala llet que ha generat no una hora de dolentíssim teatre, ni una hora i mitja, sinó més de dues infinites hores de reiteració, en l’esterotip sense gràcia de cada personatge, sumat a l’absència d’esdeveniments o de diàlegs, o de reflexions, o de res pròxim a l’humor o a la sàtira…doncs he descidit que si torno a ensopegar amb una obra de teatre d’aquest nivell (toco ferro) no em quedaré, no em quedaré i no em quedaré. Que ja no tinc edat d’anar pel món sent bona nena.El Cafè_Goldoni_Joan Ollé_RomeaEl Cafè_Goldoni_Joan Ollé_Romea

1 Comentario

  1. Anonymous 7 febrero, 2010

    Hola Helenita, qué fastidio ir al teatro y salir decepcionado; además conociéndote imagino el sufrimiento que has debido pasar aguntando el tipo durante más de dos horas frente a algo que NO te gusta. Deberas que lo siento!!! Yo también estuve ayer en el teatro, afortunadamente con distinta suerte. Besos. Tu Buenavida.

Dejar una respuesta