El regal perfecte.

M’està costant, però a poc a poc sóc més a prop de tenir una vida plena:
ja tinc Jefe. I sí, cal dir Jefe. El Jefe és aquell cabronet, el «cap» és només un superior insípit. Cal tenir Jefe. A certa edat, és un recurs indispensable. Ara, quan ja fa temps que un s’està fent gran, que ha deixat de discutir amb sa mare i beu birres amb son pare i s’emprenya sovint amb els amics (mentre es pregunta constantment perqué cullons va escollir-los presisament a ells), ara que ja fa temps que un es belluga feliç al costat de la parella entre temes de conversa precuinats, ara, més que mai, ara, estimat lector, és imprescindible tenir Jefe. Una nova figura autoritaria, indesitjable, extravagant, incomprensible, una font inesgotable de temes violents, surrealistes, un nou front comú per la parella, el blanc perfecte de les parodies més sonades… Beneït sia, beneït sia El Jefe.
Catalans, catalines, no busqueu més i regaleu un Jefe aquest Nadal.

0 Comentarios

Dejar una respuesta