BLOG

Ya puedes volver.Es hora de quedar y esperar para poder comer odiando las bromas y el palomo, luchando contra el humo tan cerca de mi mano, revisando carta y postre de nuevo de memoria. Es cierto, hay que quedar hasta no vernos, pendientes de otra cosa, con ganas de otra gente.Pero también hay que quedar para arrancarle un susto...

En catalán, Hambre es Gana.

M’està costant, però a poc a poc sóc més a prop de tenir una vida plena:ja tinc Jefe. I sí, cal dir Jefe. El Jefe és aquell cabronet, el «cap» és només un superior insípit. Cal tenir Jefe. A certa edat, és un recurs indispensable. Ara, quan ja fa temps que un s’està fent gran, que ha deixat de...

Ja fa uns mesos, però em ve de gust ensenyar-vos aquest petit projecte realitzat amb la inestimable col·laboració d’Álvarez, que segueix sense voler ser bohemi. És el nostre segon intent en el motion graphic, per dir-ho d’alguna manera que soni molona (el primer intent potser no cal ensenyar-lo), i tot i que hi ha coses per millorar n’estem sastisfets,...

No soporto les plantilles dels blogs. Vols modificar-les però no pots.

Que prepares cafè? Millor prepara un caldet, acosta’m els mocadors, i la manteta, i el pijama, i paper i llapis. Atenció: Quimi Portet, si estàs llegint això, he vist la llum: on és la cançò del refredat? Qui millor que tu, Quimi, colega, per fer-la? L’espero Quimi, l’espero frisant, amb les candeletes pengim penjam.

Doctor, la situación es la siguiente:mi nuevo macbook (mabru, marbu, madbook para los amigos) no me quiere. Diría que ni siquiera le caigo bien. Con frecuencia se irrita cuando llevo un rato tratándole, y empieza a transmitirme un hormigueo insistente, a veces punzante para que le deje en paz. Los dedos se me electrizan, y llego a sentir pinchazos...